L’Agneta s’acaba de separar de l’Oliver i es troba sola al nou pis minúscul, atapeït de caixes. L’Emma, la germana petita, continua a casa l’àvia, on passa la seva malaltia lluny de la ciutat i aïllada de la família. En secret, rep visites esporàdiques dels seus amics, la Sylvia i el Mattias, que darrerament semblen estranyament distanciats l’un de l’altre. Ja fa temps que pels pares, l’Helga i el Samuel, la comoditat ha esdevingut desídia, però l’Helga es manté freda com el glaç, i el Samuel ha perdut l’interès per tot allò que no sigui la feina.
Tots ells s’escriuen cartes, com un intent de retallar les distàncies afectives per mitjà de la lletra escrita i el sobre viatger. Subtil i perceptiva, evoca l’univers literari de Natalia Ginzburg a La ciutat i la casa.